Arxiu de gener, 2015

Carles Casagemas (Barcelona, 1880 – París, 1901), pintor y literato, fue un gran amigo de juventud de Pablo Picasso, a quien acompañó en su primer viaje a París, ciudad donde se suicidó con tan solo veinte años. Desde entonces, su figura ha permanecido tan vinculada a la vida y obra de Picasso que se ha proyectado una gran sombra sobre su producción artística. Esta muestra pretende restituir su condición de artista exponiendo, por primera vez y en solitario, la mayoría de su producción conocida: un total de 38 obras, 7 óleos y el resto dibujos.

A pesar de ser un artista en formación, la obra de Casagemas presenta una gran variedad de registros, en una búsqueda constante de originalidad y emoción. Las escenas de costumbres o inquietantes figuras femeninas contrastan con la iconografía del lumpen y los burdeles, reproduciendo así las preocupaciones estéticas y vitales que han interpelado al artista moderno. Casagemas se formó en el siglo xix y murió justo iniciado el siglo xx, pero su figura sintetiza un período clave de la historia del arte catalán.

Comments Sense comentaris »

Hiroshima-Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica

El mes d’agost de 1945, dues bombes atòmiques van reduir instantàniament les nostres ciutats a la ruïna més absoluta i al final d’aquell any ja s’havien cobrat més de 200.000 vides. Els qui van sobreviure a les explosions han patit d’aleshores ençà les devastadores seqüeles de la radiació, el particular horror d’una arma nuclear.

Fins i tot avui, els efectes de la radiació encara no són completament coneguts i els supervivents continuen vivint atemorits.

Arran de l’experiència amb la bomba atómica de fa 70 anys, Hiroshima i Nagasaki han seguit amb determinació el camí que van marcar els nostres supervivents, que es van alçar des de la més profunda desesperació per suplicar al món l’abolició de les armes nuclears. Gràcies als esforços de molts, hem evitat de moment que les armes nuclears es facin servir per tercera vegada, però malauradament el nostre preat desig d’aconseguir que fossin eliminades al segle XX no es va veure satisfet.

Mitjançant aquesta exposició sobre la bomba atòmica volem mostrar-vos la realitat sobre el terrible mal que infligeixen les armes nuclears i confiem que aquesta experiencia refermi el vostre convenciment que són un mal absolut que condueix l’espècie humana a l’extinció. Així doncs, esperem que sigueu capaços de fer nous passos per garantir que aquest segle XXI sigui un segle de pau. Creiem sincerament que cada acció que fem individualment ens dóna impuls i se suma al clam de l’opinió pública internacional per assolir un món pacífic on les armes nuclears hagin estat abolides.

Kazumi Matsui, Alcalde d’Hiroshima
Tomihisa Taue, Alcalde de Nagasaki

Comments Sense comentaris »

La Filmoteca acull l’exposició “El món encantat de Jacques Demy”, produïda per la Cinémathèque Française.  Accés lliure comprant una entrada de cinema.

L’exposició

Comissariada per Matthieu Orléan, la mostra contribueix a entendre millor un cineasta contemporani de la Nouvelle Vague i admirador del cinema nord-americà, molt especialment dels musicals, que va utilitzar com a referència per a Les parapluies de Cherbourg i Les demoiselles de Rochefort, abans d’endinsar-se en el món “encantat” de contes infantils com Pell d’ase o El flautista d’Hamelin, que el conduirien a una darrera etapa, més fosca, en què conjuga les revoltes sindicals d’Une chambre en ville amb el mite d’Orfeu a Parking.

“El món encantat de Jacques Demy”,  permet penetrar en el fascinant a l’hora que complex món del cineasta i fer-ho amb l’ajuda de fotografies, objectes, pintures, esbossos i dietaris, de la mà del propi Demy però també sota la influència de Cocteau o Picasso, genis inspiradors. Aprenem moltes coses, n’intuïm d’altres, anem de la idealització d’una ciutat portuària –Nantes, a Lola,- a la realitat tràgica d’un altre port –Marsella a Trois places pour le 26– i, sobretot, gràcies al trajecte, ens queda clar que els impulsos, creatius o amorosos, no s’expliquen, sinó que es viuen. Els somnis de colors del cineasta Jacques Demy sovint partien de dones que mitificava: Anouk Aimée, Jeanne Moreau, Catherine Deneuve, Françoise Dorlèac, Dominique Sanda… Són les protagonistes dels seus films i de l’exposició que presentem. Les veiem retratades –a vegades per Agnès Varda- com a símbols d’una ciutat : Nantes, Nice, Cherbourg, Rochefort, Los Angeles… Elles són el fil conductor d’un univers molt personal que Demy crea amb la col·laboració del seu decorador Bernard Evein, amb figurins com els d’Agostino Pace i la inconfusible música de Michel Legrand.

L’exposició que ara us presentem a la Filmoteca s’articula en cinc àmbits que ens introdueixen en aquest univers, tot proposant-vos un recorregut pel món –en realitat, un continent ple de colors– de Demy.

Una exposició produïda per La Cinémathèque française en partenariat amb Ciné-Tamaris.

Imatge

Comments Sense comentaris »

Política de cookies

Aquest lloc web utiliza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies