Arxiu de gener, 2013

VISITAS GUIADAS GRATIS AL CASTILLO DE MONTJUÏC

El Castillo de Montjuïc, está situado en la Carretera de Montjuïc, a más de 170 metros de altura sobre unas rocas, por lo que se convierte en uno de los mejores miradores sobre el puerto de la ciudad.
Para llegar hasta él se puede utilizar uno de los medios de transporte más singulares de Barcelona, el teleférico de Montjuïc.
La estructura actual de la fortaleza coresponde a la reconstrucción llevada a cabo en el siglo XVIII por Juan Martín Cermeño, siguiendo los planos del especialista francés en fortificaciones Vauban. 
Su forma es la clásica estrellada con diferentes fosos y fortines a prueba de resistir cualquier ataque. El acceso tras sobrepasar la puerta principal se divide en dos rampas en forma de V muy pronunciadas para llegar a la explanada principal donde hoy en día descansan los grandes cañones que defendian la fortaleza de los ataques desde el mar.
El acceso al Castillo es libre, además todos los sábados y domingos, ofrecen visitas guiadas a las 11:30h en catalán y a las 13 horas en español
de forma gratuita.
 


Comments Sense comentaris »

 

12 L’OBC I EL RETORN DE FOSTER

         

Programació:
Temporada OBC
Programació:
Temporada L’Auditori Més
Sala:
Sala 1 Pau Casals

“Si hagués vist que es podia compondre un concert així, n’hauria fet un ja fa molt de temps!” Paraules de Brahms dedicades al compositor Antonín Dvorák arran del seu Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104. El bohemi el va escriure a punt de cloure el seu període novaiorquès (del qual van néixer la Simfonia del Nou Món i el Quartet americà, obres en què Dvorák volia fer palès l’agermanament del folklore amb la música de concert). L’obra és un cant d’enyor a la terra de Bohèmia, sobretot candent al seu preciós Adagio, en què el compositor cita la seva cançó Lasst mich allein, favorita de la seva cunyada (i antic amor platònic) Josefina Cermáková, malalta de sífilis. La peça s’emparenta amb la Quarta de Brahms, que el compositor qualificava amistosament de “col·lecció de polques i valsos”, expressió sorneguera per a una obra culminant del simfonisme, que inclou citacions de danses com la Passacaglia i un constant homenatge al “pare” Bach. Mirar enrere amb voluntat d’homenatge és precisament el que fa el nostre Montsalvatge amb la Desintegració morfològica (1963), una peça que s’apropia el famós tema inicial de la Xacona de Bach fins a sincronitzar-lo amb el llenguatge inconfusible del gironí.

Intèrprets
    ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
    Lawrence Foster, director
    Alisa Weilerstein (Retrat d'artista), violoncel
Obres
    MONTSALVATGE: Desintegració morfològica de la Xacona de Bach
    DVORÁK: Concert per a violoncel i orquestra
    BRAHMS: Simfonia núm. 4

Comments Sense comentaris »

Exposició fotogràfica de Marius Jovaisa

El fotògraf, editor i autor de pel·lícules documentals lituà Marius Jovaisa presenta, al Palau Robert, l’exposició “Lituània inèdita”, que recull una selecció de fotografies captades en més d’un centenar d’hores de vol amb la idea d’immortalitzar els paisatges, les ciutats, els pobles, els monuments i fenòmens naturals d’aquest país. La mostra es pot visitar a la Sala d’actes de Cotxeres entre el 22 de gener i el 17 de febrer de 2013. lituania_article

La mostra aplega una part de les 250 fotografies aèries que Jovaisa va publicar en el llibre “Lituània inèdita”. Fotos de gran format, amb gran qualitat artística i els matisos adequats de llums i colors, que el fotògraf va captar des del cel, fent servir a vegades aparells de vol singulars com el globus aerostàtic. Lituània s’ha definit com “el secret millor guardat d’Europa” perquè el país s’ha conservat sense grans canvis, en tota la seva essència. La capital, Vilnius, es coneix com la “Roma del Bàltic”.

Comments Sense comentaris »

Seguint aromes per la ciutat

Les sensacions olfactives són més fortes que les visuals. Ho comprovareu si passegeu per Ciutat Vella i us apropeu als espais de la nostra ruta aromàtica: sabons, tes i torrefactes us despertaran tots els sentits.

Deixeu que els perfums, les aromes i les essències siguin les vostres guies per la ciutat; us obriran noves experiències, d’aquelles que no es poden atrapar en una fotografia. I és que les sensacions olfactives són molt més potents que les visuals.

La ruta aromàtica que es proposem per Ciutat Vella gira al voltant dels sabons, les espècies i els torrefactes.

Més de cent varietats de te

L’olor de les espècies que porta el te chai (canyella, cardamom, pebre, clau) us acompanyarà a la teteria Caj Cahai, al Call, un local inspirat en les cases de té bohèmies de Praga, que va obrir portes el 2004.Hi trobareu entre 80 i 120 varietats de te, segons la temporada, que provenen de la Xina, el Japó, Corea o el Nepal. Ens animen a gaudir de l’aroma propi de cada tipus de te i a defugir els tes perfumats.

Caj Chai

Sabons artesans i originals

La segona parada ens porta fins a la plaça de Sant Felip Neri, on les fragàncies del sabó artesà de Sabater Hermanos Fábrica de Jabones impregnen els voltants.

Es tracta d’un negoci familiar que té el seu origen en una nissaga de saboners argentins. La botiga, oberta fa cinc anys, ofereix més de quaranta fragàncies diferents, en pastilles, pètals i tot tipus de figures d’allò més originals.

Torrefactes amb molta història

Al costat de Santa Maria del Mar hi ha Casa Gispert, una botiga que enguany fa 160 anys. L’aroma de la fruita seca que es torra al local dóna a l’espai un caire singular, tan important com els mobles d’època.

Aquest històric magatzem de productes colonials té un forn centenari únic que dóna a les avellanes, les ametlles i els anacards un aroma fumat molt característic.

Comments Sense comentaris »

Al vessant nord de la serra de Collserola ens trobem un paratge de gran personalitat que comprèn els entorns de Vil·la Joana, la Budellera,Santa Maria de Vallvidrera i el pantà. Apreciat i utilitzat des de fa temps, ha anat prenent l’aspecte d’un bosc “humanitzat”. La natura esplèndida, amb boscos de pi blanc, alzines, roures i suredes, i fondals exuberants, conviuen amb nuclis enjardinats, avingudes que ens porten fins a fonts o a raconades acollidores on descansar i sentir les veus dels pit-roigs o les mallerengues. Aquesta fusió de jardí i bosc feréstec ha fet que es consideri aquesta zona que anomenen, un parc dins del parc. El conjunt d’itineraris senyalitzats al voltant del Centre d’Informació ens permetrà recòrrer els diferents ambients, sentir les veus dels ocells, observar els senyals del pas del senglar o simplement descansar a l’ombra d’una alzina. 

 

  

Comments Sense comentaris »

Política de cookies

Aquest lloc web utiliza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies