Arxiu de juny 19th, 2012

“FRANCESC CATALÀ-ROCA.

NUEVA YORK, ARQUITECTURA EN COLOR”

Entrada libre. Visitas guiadas gratuitas

Comments Sense comentaris »

 
   

 
  dissabte 23/06/12
  Revetlla de Sant JoanUn any més, Casa Orlandai organitza una revetlla de Sant Joan per tots els veïns i veïnes que vulguin compartir-la.21 h Sopar de revetlla: Entrants, fideuà, beguda, coca i cava.
Adults: 13 €
Fins a 12 anys: 9 €
Organitza, Cooperativa Cafè Orlandai

22 h a la Plaça de la Vila:
Encesa de la Flama del Canigó i fogueró
Organitza: Diables i diablesses de la República de Sarrià

23 h Concert de revetlla amb Folkserola, música i balls tradicionals.
Barra a càrrec de Cedre, Associació per la promoció social

Festes populars catalanes:
SANT JOAN I EL SOLSTICI D’ESTIU

Sant Joan és la nit més curta de l’any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d’Estiu.

Sant Joan és una de les festivitat més celebrada per la majoria d’homes i dones que vivim dins l’ambient de la cultura catalana. Si la participació en la festa és avui molt extensa, pel contrari, part dels elements festius d’aquesta han anat minoritzant. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l’herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors…), avui a la gran majoria de les poblacions n’hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d’antigues enramades i berbenes; d’aldarull dels petards i coets al carrer; la consumició de coques festives i encesa d’alguna foguera mig amagada (a part del foc d’Alacant i la represa de cremar les falles i el “faro” en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d’aquestes senyals pròpies de la festivitat semblen diluir-se en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, amb poca imaginació i fantasia.

Tendeixen a perdre fins arribar a desaparèixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. També han quasi desaparegut els aromàtics moscatells, les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l’hora d’assaborir l’esplèndida i dolça coca de festa: de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.

La nit del foc

La base de la festa tradicional són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; altres pràctiques de la festa també s’utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d’estiu, que és el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuts guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

L’aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

A les muntanyes, fa temps s’encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d’aquest cim que s’entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s’han ballat danses (com els planetes al voltant del Sol), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Horari: 21:00 hores / Activitats de

 Revetlla de Sant Joan

Un any més, Casa Orlandai organitza una revetlla de Sant Joan per tots els veïns i veïnes que vulguin compartir-la.

21 h Sopar de revetlla: Entrants, fideuà, beguda, coca i cava.
Adults: 13 €
Fins a 12 anys: 9 €
Organitza, Cooperativa Cafè Orlandai

22 h a la Plaça de la Vila:
Encesa de la Flama del Canigó i fogueró
Organitza: Diables i diablesses de la República de Sarrià

23 h Concert de revetlla amb Folkserola, música i balls tradicionals.
Barra a càrrec de Cedre, Associació per la promoció social

Festes populars catalanes:
SANT JOAN I EL SOLSTICI D’ESTIU

Sant Joan és la nit més curta de l’any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d’Estiu.

Sant Joan és una de les festivitat més celebrada per la majoria d’homes i dones que vivim dins l’ambient de la cultura catalana. Si la participació en la festa és avui molt extensa, pel contrari, part dels elements festius d’aquesta han anat minoritzant. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l’herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors…), avui a la gran majoria de les poblacions n’hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d’antigues enramades i berbenes; d’aldarull dels petards i coets al carrer; la consumició de coques festives i encesa d’alguna foguera mig amagada (a part del foc d’Alacant i la represa de cremar les falles i el “faro” en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d’aquestes senyals pròpies de la festivitat semblen diluir-se en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, amb poca imaginació i fantasia.

Tendeixen a perdre fins arribar a desaparèixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. També han quasi desaparegut els aromàtics moscatells, les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l’hora d’assaborir l’esplèndida i dolça coca de festa: de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.

La nit del foc

La base de la festa tradicional són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; altres pràctiques de la festa també s’utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d’estiu, que és el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuts guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

L’aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

A les muntanyes, fa temps s’encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d’aquest cim que s’entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s’han ballat danses (com els planetes al voltant del Sol), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Horari: 21:00 hores / Activitats de

Comments Sense comentaris »

Política de cookies

Aquest lloc web utiliza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies