Arxiu de juny, 2012

El Museu Egipci de Barcelona es único en España.

Su fondo es monográfico del antiguo Egipto y permite dar a conocer al visitante una colección privada de primer orden en Europa. Formada por unas mil piezas, esta colección permite una aproximación a la vida y las costumbres de una de las civilizaciones de la antigua civilización egipcia.

El Museu abre 362 días al año con un horario ininterrumpido de lunes a sábados de 10 a 20 h y domingos, de 10 a 14 h.

Sus instalaciones disponen de más de 2.000 m2 distribuidos en tres salas de espacio museístico, una sala de ellas dedicada a las exposiciones temporales; aulas de formación y la biblioteca. Además, cuenta con los servicios de visitas guiadas y tienda

Comments Sense comentaris »

La sierra de Collserola se alza como atalaya en medio del área metropolitana de Barcelona. Un magnífico macizo, cercano, familiar y valioso. Un privilegio para la gran población que vive a su alrededor. Más de 8.000 ha de espacio natural protegido, donde predominan los espacios forestales pero con una variedad de formaciones vegetales que le confieren una valiosa diversidad biológica.
 

Collserola es también un espacio para descubrir y aprender, un espacio de encuentro y de ocio. Esto hace que su gestión, a cargo del Consorcio del Parque, tenga como finalidad última promover el uso respetuoso y sostenible de este espacio, a la vez que preservando sus valores naturales.
 

Este territorio ha sido gestionado desde el año 1987, en el marco de un Plan especial de protección, y ahora ha visto reafirmada y consolidada su dimensión ambiental con la reciente declaración de Parque Natural.

Comments Sense comentaris »

Winds. Fotografía, 2010. Colección particular. © Mathieu Forestier, París

La exposición ofrece un recorrido por la historia de la construcción de torres y rascacielos, partiendo del mito de la torre de Babel, una construcción que desafiaba las leyes naturales y el poder divino y que fue una fuente de inspiración para pintores europeos del siglo XIII al XIX, hasta los rascacielos proyectados en el siglo XXI.

Desde la creación del mito de la torre de Babel hasta la aparición de los primeros rascacielos en 1850 en los Estados Unidos, el modelo se ha reproducido regularmente en el mundo entre los siglos XX y XXI. Las torres reflejan uno de los aspectos más importantes de la modernidad y constituyen referencias indispensables en términos de planificación urbana. El rascacielos es uno de los iconos de la modernidad. La imagen del rascacielos se ha convertido en una respuesta interesante a la escasez de espacio, no solo en las grandes ciudades de Occidente, sino en cualquier parte del mundo. La adopción de las nuevas y más sofisticadas tecnologías abre un campo para su renovación y la respuesta a nuevos problemas y a sensibilidades complejas. Altura, tecnología, sostenibilidad, creatividad y carácter emblemático, conciliación de la funcionalidad e impacto estético son cuestiones básicas y llenas de actualidad.

Esta exposición ambiciona explorar, a través de pinturas, grabados, dibujos, maquetas, fotografías y films, la diversidad de arquitecturas que a través del tiempo han demostrado una búsqueda de lo inaccesible, por su desmesura y por su deseo de vencer cualquier límite material.

Comments Sense comentaris »

“FRANCESC CATALÀ-ROCA.

NUEVA YORK, ARQUITECTURA EN COLOR”

Entrada libre. Visitas guiadas gratuitas

Comments Sense comentaris »

 
   

 
  dissabte 23/06/12
  Revetlla de Sant JoanUn any més, Casa Orlandai organitza una revetlla de Sant Joan per tots els veïns i veïnes que vulguin compartir-la.21 h Sopar de revetlla: Entrants, fideuà, beguda, coca i cava.
Adults: 13 €
Fins a 12 anys: 9 €
Organitza, Cooperativa Cafè Orlandai

22 h a la Plaça de la Vila:
Encesa de la Flama del Canigó i fogueró
Organitza: Diables i diablesses de la República de Sarrià

23 h Concert de revetlla amb Folkserola, música i balls tradicionals.
Barra a càrrec de Cedre, Associació per la promoció social

Festes populars catalanes:
SANT JOAN I EL SOLSTICI D’ESTIU

Sant Joan és la nit més curta de l’any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d’Estiu.

Sant Joan és una de les festivitat més celebrada per la majoria d’homes i dones que vivim dins l’ambient de la cultura catalana. Si la participació en la festa és avui molt extensa, pel contrari, part dels elements festius d’aquesta han anat minoritzant. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l’herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors…), avui a la gran majoria de les poblacions n’hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d’antigues enramades i berbenes; d’aldarull dels petards i coets al carrer; la consumició de coques festives i encesa d’alguna foguera mig amagada (a part del foc d’Alacant i la represa de cremar les falles i el “faro” en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d’aquestes senyals pròpies de la festivitat semblen diluir-se en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, amb poca imaginació i fantasia.

Tendeixen a perdre fins arribar a desaparèixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. També han quasi desaparegut els aromàtics moscatells, les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l’hora d’assaborir l’esplèndida i dolça coca de festa: de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.

La nit del foc

La base de la festa tradicional són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; altres pràctiques de la festa també s’utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d’estiu, que és el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuts guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

L’aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

A les muntanyes, fa temps s’encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d’aquest cim que s’entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s’han ballat danses (com els planetes al voltant del Sol), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Horari: 21:00 hores / Activitats de

 Revetlla de Sant Joan

Un any més, Casa Orlandai organitza una revetlla de Sant Joan per tots els veïns i veïnes que vulguin compartir-la.

21 h Sopar de revetlla: Entrants, fideuà, beguda, coca i cava.
Adults: 13 €
Fins a 12 anys: 9 €
Organitza, Cooperativa Cafè Orlandai

22 h a la Plaça de la Vila:
Encesa de la Flama del Canigó i fogueró
Organitza: Diables i diablesses de la República de Sarrià

23 h Concert de revetlla amb Folkserola, música i balls tradicionals.
Barra a càrrec de Cedre, Associació per la promoció social

Festes populars catalanes:
SANT JOAN I EL SOLSTICI D’ESTIU

Sant Joan és la nit més curta de l’any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d’Estiu.

Sant Joan és una de les festivitat més celebrada per la majoria d’homes i dones que vivim dins l’ambient de la cultura catalana. Si la participació en la festa és avui molt extensa, pel contrari, part dels elements festius d’aquesta han anat minoritzant. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l’herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors…), avui a la gran majoria de les poblacions n’hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d’antigues enramades i berbenes; d’aldarull dels petards i coets al carrer; la consumició de coques festives i encesa d’alguna foguera mig amagada (a part del foc d’Alacant i la represa de cremar les falles i el “faro” en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d’aquestes senyals pròpies de la festivitat semblen diluir-se en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, amb poca imaginació i fantasia.

Tendeixen a perdre fins arribar a desaparèixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. També han quasi desaparegut els aromàtics moscatells, les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l’hora d’assaborir l’esplèndida i dolça coca de festa: de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.

La nit del foc

La base de la festa tradicional són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; altres pràctiques de la festa també s’utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d’estiu, que és el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuts guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

L’aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

A les muntanyes, fa temps s’encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d’aquest cim que s’entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s’han ballat danses (com els planetes al voltant del Sol), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Horari: 21:00 hores / Activitats de

Comments Sense comentaris »

Zoo de Barcelona

El Parque Zoológico de Barcelona posee una de las colecciones de animales más importantes de Europa, y es conocido gracias a que fue el hogar del gorila albino Copito de Nieve.

El Zoo de Barcelona comenzó su historia en el año 1892 gracias a la donación de una colección privada de animales, que se situó en el Parque de la Ciudadela. Desde entonces la familia del zoo no ha dejado de crecer y en la actualidad posee más de 7.000 ejemplares de 400 especies diferentes.

Comments Sense comentaris »

 

L’illa D’art

En aquesta nova edició de l’exposició L’illa d’art trobareu més de 30 artistes

de diferents disciplines ( pintura, escultura, fotografia) com per exemple Eva

 Armisén, Vero Cendoya, Alvar Farré, Jordi Pintó, … a la Plaça Anglesola.

Comments Sense comentaris »

 

Dimarts 26/06 – 10/07 – 24/07

Vine a jugar a la Wii i practica una mica d’esport.

Comments Sense comentaris »

 

Can Viader

Carrer d’en Xuclá, 4
08001 Barcelona
Barrio: El Raval
 
 
 
Fa molta calor! Prenem una orxata?

Comments Sense comentaris »

Jcansentemenatjardins1.475 ardins de Can Sentmenat

Situados en el lado mar de la sierra de Collserola, los Jardines de Can Sentmenat son uno de los pocos testigos que quedan en Barcelona de los jardines señoriales que creó la aristocracia catalana a finales del siglo XIX. De exquisita factura, son un espacio de obligada visita para los amantes de los jardines clásicos.

De carácter romántico y afrancesado, los Jardines de Can Sentmenat tienen un valor testimonial innegable, ya que han conservado su estructura y tipología originarias, convirtiéndolo en un importante elemento vivo de información sobre el jardín catalán de la época.

Delante del imponente edificio que fue residencia de los marqueses de Sentmenat hay una gran terraza de acceso que se transforma en un pequeño paseo que se extiende entre los dos extremos del jardín. Está adornado con seis esculturas femeninas de tamaño natural que se erigen bajo de las amplias copas de árboles de gran porte.

En ambos lados del edificio, los muros de cierre están cubiertos por enredaderas y desde cualquier punto de la terraza se pueden contemplar hermosas vistas de Barcelona y de la sierra de Collserola que, junto con el cielo, se convierten en un excepcional telón de fondo de los jardines.

Comments Sense comentaris »

Política de cookies

Aquest lloc web utiliza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies