Arxiu de desembre, 2013

Dissabte  4  de gener   11 h al CSLC

Comments Sense comentaris »

Comments Sense comentaris »

PINTORS DE LAPLAÇA DEL PI I PASSEJADA PER EL GÒTIC

Comments Sense comentaris »

SANT ESTEVE

Comments Sense comentaris »

NADAL

Comments Sense comentaris »

Dissabte  21  de desembre  11 h al CSLC

 

 

Comments Sense comentaris »

Dijous 19 de desembre  a les 16:30 al CSLC

Presentarem les pel.lícules del proper gènere que serà d’animació

 i les 17:30 al CSLC

Una pistola en cada manoA pesar de tenerlo todo, J. (Sbaraglia) está bajo los efectos de una gran depresión. En cambio, E. (Fernández), que no posee más que un gato, vive apaciblemente a pesar de haber tenido que volver a casa de su madre. S. (Cámara) intenta volver con su mujer (Segura) dos años después de su ruptura. G. (Darín) recurre a los ansiolíticos para intentar comprender por qué su mujer tiene una aventura. P. (Noriega) pretende seducir a una compañera (Peña). María y Sara (Watling y Guillén Cuervo) intercambian a sus maridos (Mollà y San Juan) con el fin de descubrir sus intimidades. L. (Tosar) es un hombre que llama a su amante con el nombre de su perro. Una radiografía de la vida amorosa de ocho hombres de hoy

Comments Sense comentaris »

Dimecres 18 de desembre  a les 17 h.  al CSLC

  

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l’Escola d’Arquitectura com a l’Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part del habitatges que va construir.

Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d’objectes i elements complementaris com mobles, llums, ascensors. Aquesta vessant junt amb el seu domini de l’ús dels colors fan singular la seva obra que sovint es troba complementant a d’altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l’ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.

Relacions amb Gaudí[modifica

Com altres joves arquitectes de l’època, Jujol s’entusiasmà amb Gaudí i l’admirà. L’art de Jujol, com el de Gaudí, neix de la natura i de la geometria; els dibuixos de flors i ocells de Jujol són senzillament admirables, però al mateix temps la capacitat imaginativa del mestre hi afegeix un sentit cromàtic i barroc ple de forçaEl colorisme de Jujol i l’aplicació de noves formes trencadores fan que la seva aportació a l’obra de Gaudí hagi estat un dels punts d’interès per als historiadors mirant d’assignar correctament l’autoria d’aquests elements entre cadascun dels dos genis creadors. Així, mentre Carlos Flores,  J.F. Ràfols  i Montserrat Duran  situen l’inici de la relació cap al 1904-1905, en Bassegoda afirma que la trobada va ser posterior a 1906, data que situaria a Jujol fora de cap intervenció a la casa Batlló.

Amb tot hi ha acord entre ells en que la presa de contacte entre Jujol i Gaudí va ser propiciada pel Dr. Pere Santaló, metge i amic d’Antoni Gaudí. Santaló era soci de l’Ateneu Barcelonès on Jujol va treballar com a ajudant de Font i Gumà, i durant un dels seus passejos matinals amb Gaudí, varen fer una visita a les obres per conèixer al jove Jujol. A partir d’aquesta presentació s’inicià una continuada col·laboració professional amb Gaudí que es va mantenir fins que les obligacions com a professor de l’Escola d’Arquitectura van fer que el 1915 deixés l’estudi de Gaudí, moment en que aquest es va traslladar a la Sagrada Família. Jujol va continuar visitant Gaudí regularment i mantingué una estreta amistat fins la mort del mestre, l’any 1926.

Casa Batlló:

La participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny les portes de fusta i altres elements decoratius del primer pis i les pintures de la capella. Per a la capella també va realitzar, en un petit taller que tenia a la casa Milà, uns canelobres en fang. Però sense dubtes l’aportació més interessant i més discutida és el recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques rodones que simulen escates. El disseny de la façana és de Gaudí (formes corbes, màscares als balcons, cresta de drac, etc.), però la solució del color va anar a càrrec de Jujol, en qui Gaudí confiava en el domini del color.

Casa Milà:

La seva participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny de la forja dels balcons, els relleus d’estuc del sostre del primer pis (que seria inspiració per al sostre del Teatre Metropol de Tarragona) i les pintures del sostre de l’entrada. Més concretament, Jujol va dissenyar un dels balcons treballant a peu de forja al taller dels germans Badia i la resta varen ser realitzats directament pel forjador sota la supervisió de Jujol.

Parc Güell:

Signatura de Jujol al banc del Parc Güell

Gaudí encarregà al seu col·laborador la solució colorista que ha esdevingut més popular del parc: el banc ondulant. Corresponen a Jujol els revestiments ceràmics del banc de l’esplanada superior, una intervenció que queda documentada amb la signatura-logotip que Jujol va deixar a la cara exterior del banc elaborada amb peces probablement cuites a Palma, on viatjava per a decorar la catedral de Palma. En aquesta intervenció Jujol mostra la seva inclinació al reciclatge, ja que moltes de les peces ceràmiques són rebuigs de fornada i, en molts casos, són proves de color del ceramista. Segons Joan Matamala (1893-1977), escultor i principal ajudant de Jujol al Parc Güell, «els treballadors de l’obra li portaven restes de materials que recollien en solars i torrents quan es dirigien cap a la feina». Però també veiem la seva vessant més colorista amb composicions de tendència abstracta. Altra decoració ceràmica són els plafons i la decoració dels intradós de les minivoltes de la sala hipòstila, sota la plaça del banc.

Catedral de Palma:

Entre 1910 i 1911, Gaudí li va demanar participar en la reforma de la catedral de Palma que estava realitzant des de feia uns anys. Jujol el va acompanyar sovint a les seves visites a l’illa, on varen fer proves de peces ceràmiques que farien servir a la casa Batlló i al parc Güell. Gaudí animava de forma directa Jujol mentre aquest decorava el cadiram del cor de la catedral amb una policromia desbordant de color ressaltada pel daurat. El resultat dels dos desaforats creadors sens dubte va crear alarma i escàndol en part dels membres del capítol catedralici.

Sagrada Família:

El 1909, Jujol feu la maqueta policromada de la Sagrada Família de Gaudí per a presentar-la a l’Exposició de París de 1910.

Comments Sense comentaris »

Dijous 5 de desembre  a les 17:30 al CSLC

Los últimos días

Año 2013. Una misteriosa enfermedad se extiende por todo el planeta. El pánico domina a la población, que se niega a salir a la calle, pues eso provoca la muerte de manera fulminante. Toda la población mundial se queda encerrada en sus casas. Mientras la civilización se desmorona, Marc, sin poder salir a la calle, emprende una misión casi imposible: la búsqueda de Julia, su novia desaparecida. (FILMAFFINITY)

Comments Sense comentaris »

Dimecres 4 de desembre  a les 17:30 al CSLC

Depero, Futurisme, Exposició, La Pedrera

Pintor, escultor, escenògraf, arquitecte, escriptor i dissenyador gràfic, Fortunato Depero (Fondo, 1892 – Rovereto, 1960) és un dels artistes més destacats del futurisme italià, moviment al qual es va adscriure el 1915 i romangué fidel la resta de la seva vida.

Comments Sense comentaris »

Política de cookies

Aquest lloc web utiliza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies